tractat dels racons

fa uns dies, pel meu aniversari, la marta o. em va regalar un blog.
la veritat és que no m'havia plantejat escriure'n un o, si ho havia fet, de seguida havia descartat la idea.
i és que en poques coses sóc constant. a l'escola, la plàstica l'aprovava ben justet; la gimnàstica, jo crec que per pena; i a l'equip de bàsquet del poble, només vaig fer dos punts en les sis temporades que hi vaig jugar... per això, quan vaig veure que tenia a les mans un blog, després d'agrair-li a la marta o., de seguida vaig pensar que potser valia la pena deixar-ho córrer. dubto molt que quan escrigui ho faci amb regularitat, i ben segur que, quan ho faré, la vergonya de llegir-me dies després pot fer que m'amagui sota les pedres...
també hi havia allò de: un blog? per què aquest exhibicionisme? per què fer les coses per la xarxa si el que val la pena són les coses de la vida?
però un regal és un regal, i aquest regal s'acosta al repte. un repte és un repte i el que m'he proposat és fer dels racons un punt de trobada dels llocs pels que passi, de les dèries que em rondin i de la meva gent.
us dono la benvinguda als racons, i les gràcies, a la marta o.